Tot té un inici
La Pluja la varen rescatar d'una masia ón no era gaire ben tractada, per dir-ho suau. La van trobar amb ferides, paràsits i lligada d'una pota, amb els cascs massa llargs i massa prima.
Un cop va arribar a la hípica ón jo anava en aquell moment va ser amor a primera vista, abans i tot de conèixer-la.
En aquell moment s'estava recuperant de les ferides, les físiques, amb les que havia arribat i de mentre, jo me la vaig guanyar a base de pastanagues i petits passejos. Les ferides psicològiques jo crec que li van durar tota la vida. No estava cómode amb els humans, de fet, jo crec que no en volia saber res de cap d'ells, però amb el temps si va entendre que no tots els humans som iguals. Es va recuperar molt bé.
En aquest punt jo ja havia decidit que volia ajudar a les persones i als cavalls, d'alguna manera i ja vaig començar en el món de la Teràpia amb Cavalls. La Pluja, de fet, va començar a ajudar als més petits, era com el seu osset de peluix, els encantava pentinar-la i mimar-la i ella era pacient i bona amb ells, entenia que eren nens. Allò era l'inici d'una història especial, vaig decidir que allò era el que havia somiat sempre, ajudar a les persones i estar amb els cavalls. La Pluja era una gran euga sàvia que em va ensenyar tot el que sé. Però seria injust que aquesta història acabés aquí…
Poc després, ja al lloc ón encara estic ara, va arribar en Lucky, un cavall policia retirat de la guàrdia urbana, un cavall de Barcelona que no havia vist mai l'herba! Us ho imagineu?, un cavall que no havia vist mai l'herba … tot li era estrany i estava tot el dia estressat i espantat. Però amb la Pluja al costat va trobar la calma i la pau necessàries per viure més tranquil, per ser més cavall. Estaven sempre junts, es feien carícies, es donaven suport mutu i anàvem a passejar tots junts.
La Pluja era més velleta del que ens pensàvem en un inici, i va començar a veure's greument afectada per artrosi i cushing, una malaltia que afecta a diverses espècies d'animals i també als humans quan són grans. Va trobar consol en el seu company quan es sentia malament, ell la protegia, procurava que descanses i dormís sense perill.
Fins el dia que el cos de la Pluja ja no va poguer aguantar més i se'n va anar. En Lucky va passar el seu dol i finalment va trobar un altre company amb qui no estar sol, en Carod … fins que malauradament va arribar el temporal Glòria i en Lucky es va espantar tant i va passar tanta por que també se'n va anar al costa de la Pluja, de la seva estimada.
Des d'aquell moment mai he tornat a sentir els cavalls de la mateixa manera, he sentit un altre aspecte d'aquest noble animal impossible de descriure.
